Corre-cuita i canvi de pis

Doncs mira "si",... en dos dies ja és desembre. Mentre els assistents dels vols d’easyjet et recorden els dies que falten per nadal en plan “ei, que venen el reis!”, ens n’adonem que no fa res de la “vuelta al cole”, que no hem fet vacances, que ve un hivern canyero o gripós, i que malauradament, el xollo de pis on vivíem a Clapham l´hem de deixar.Aquestes dues setmanes han estat flipants, mirant pisos per "esmorsar, dinar i sopar"...alguns venedors tenen la barra de fer-nos creure venim de la Ceba i que un detritus de pis és collonut, quan saben que ells no hi viurien mai…

Pero finalment n´hem tronat un!!! La cosa va passar ahir, dia 23 novembre, quan la Marta va anar a veure un tal Husseyn que ensenyava pisos amb Mercedes Benz. No gaire convençuda del pis per la descripció, es quedà flipada en veure'l, millor dit, al veure la terrassa del pis ( ja descontava les "barbeques" que montarem a l’estiu).

Tot plegat: un basement bufonet, "monillo" vaja . El problema era que a les 5 de la tarda venien una altre parella a fer la paga i senyal. Així que, a partir d’aquell moment es posa en marxa la situació d’alerta vermella . A les 4 en Joan fa un "mira- i paga-el-dipòsit”, i ja és nostre. Deixem per la historia, és a dir quan siguem més vells (i tinguem nens, nebots o totes dues coses), la resolució del research question: realment era certa la parella que venia a pagar a les 5 de la tarda, o tot plegat va ser una excel·lent operació comercial en plan ‘afer turc’ d'en Husseyn.

Anyhow, finalment respirem,..... un problema menys, .....a la Marta no la faran fora per dedicar hores de feina a ‘coses personals’ i els ‘profes grecs’ amb els que treballa en Joan "tocaran els collons" una mica menys sovint,..... i malgrat teniem encara dues setmanes abans no ens fessin fora de Clapham, no calia patir ansietat innecessària. Feina feta, ahir ens merexíem una bona birra. A més, a la casa de Clapham els ploms s'en van cada cop que plou (o això pensem), els xispes diuen que calen canviar tots els cables,...així que hem de dormir mes junts a la nit, tot te la seva part glamourosa.Quan pensem en la zona de Kentish Town ens ve la clàsica rialleta per “lo guai” que és: a al vora de la zona “pigella” de “ Hamstead” i a només una parada de la zona alternativa de “Camden”. Així, tot i que l’any s'acaba i Déu és nat, vivim al carrer Alma street (Kentish Town), in a short while, december 15th onwards, all welcome.

About our neighbourhood: Kentish Town

Kentish-Town, a suburban district and hamlet in the parish of St. Pancras and borough of Marylebone, county Middlesex, 3 miles N.W. of St. Paul's. It was anciently called. Kentistonne, and now constitutes the prebend of Kaunteloe or Cantelows, in St. Paul's Cathedral. The greater part of the land is held under lease by the Marquis Camden through the Jeffreys. The town consists chiefly of a line of buildings extending along the road from Camden Town to Highgate Rise, and several good streets recently formed.

Marriage? What`s going on with Catalan couples?

We are stunned after the results of a study published by the Catalan daily "Avui", 4 out of 10 Catalan married couples split up . This is the conclusion of the recent study undertaken by Lluis Flaquer and financed by the catalan ministry of social affairs (directed by Anna Simó). Interestingly, this number is far larger than that of Spain (3.2 out of 10) and slightly over the EU average (3.7 out of 10).

Off course, this does not mean that people should not keep on without marring, but,......... they better watch out before rushing into whatever is conventionally established, think thoroughly about practicalities may be, and make sure they comit "to the same", etc.....though its true that people might change over time,......as they say here "no practice, no rules".

EXCÈLSIOR: a "perfect poem" for november by Joan Maragall

Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord, no et deixis du’ a la tranquil·la aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls en l’aire, no miris les platges roïns, dóna el front an el gran aire, sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses, del cel al mar transparent, sempre entorn aigües esteses que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra innoble, fuig dels horitzons mesquins: sempre al mar, al gran mar noble; sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja, oblidat de tot regrés: no s’acaba el teu viatge, no s’acabarà mai més...

Sobre la posteritat "Sic Transit" ( a El Pais)

Rara cosa esa ambición de gloria y permanencia, esa hambruna de posteridad que tanta gente siente. Una aspiración inane, porque no hay más que mirar atrás para comprobar que los humanos lo olvidamos todo a velocidad vertiginosa. Salvo unos pocos individuos de cada generación cuyos nombres quedan fijados a través del tiempo, los demás desaparecen por completo del recuerdo colectivo, por muy famosos y poderosos que fueran en vida.............

.....A menudo, cuando paso por cualquier rincón de una ciudad y veo la estatua en bronce de algún prócer, imagino toda la pompa, la soberbia, el imperioso orgullo que subyacen detrás. Qué poderosos y altaneros se ven los tipos de las estatuas. Pero la mayoría de las veces hemos olvidado quiénes son, y ni siquiera la lectura de su nombre nos evoca gran cosa. Tanto bronce inmortal, para servir después de mero aliviadero para las palomas.