Thursday, October 20, 2005

El casament del dissabte

En Natxo i la Maduli es van prometre "amor per sempre " el dissabte 15 d'0ctubre. Noslatres, érem padrins (per primer cop) i varem fer un poema (adjuntem a continuació).





Ofrena del Ram d'en 'Natxo' a la '(Maria) Dolors'

Seguint la tradició del Principat, i fent gala de missatger de l’estimat,
et lliuro "una mes" de les "penyores" de l’amor d’un nuvi ja fa temps enamorat.
Així, núvia aquí tens aquest ram: símbol d’amor i de bona voluntat.

En 'Natxo' ho ha volgut així, tots dos i vet aquí: sereu companys en el camí.
Amics, confidents, de vegades amants, sovint còmplices i ajudants, doncs sí:
vau jugar al "Natxo que bo que estàs" i no us vau poder resistir.
Equip envejable, signeu avui el compromís, per arribar més lluny del que éreu ahir..

Matrimoni no tan sols és compartir, sinó voler seguir, malgrat a voltes patir.
Només així és possible el que els enamorats anomenen la desitjada fi:
"ser per existir". Dolors, mira enrere una vegada més: Montgrony, l' Ebre, Mura i molt més. En fi: "sunshine after rain " com diuen per allí , cal no desistir, la clau del misteri resta en el núvol del destí.

Avui , revetlla de trobada, tardor daurada, ens trobem per sòlida amistat..
Celebrem la vostra mútua voluntat, sí, que heu identificat "roses en el mar": el de la felicitat .
Aquest ram, inici d’una nova societat, ferma i sòlida, digne de catalanitat.

Escrit a Londres a l'Octubre de 2005

No comments: